Aristóteles dice: un cuerpo bello

debe ser percibido en su totalidad.

Así te vi llegar esta mañana.

Venías de correr una hora en bici

por la orilla del río. Te duchaste.

Estuvimos nadando juntos. Varios

largos en la piscina transparente.

Nos amamos después, enamorados

de ser distintos y de ser iguales.

Por la tarde estudiabas o leías.

Te vi algunos instantes. Pero ahora

que duermes a mi lado respirando

desnudo en el calor de junio, a oscuras,

creo que el filósofo no se refiere

sólo a la epifanía en el espacio,

al golpe único de la materia,

sino también al cuerpo hecho de tiempo,

a la suma sencilla de momentos

que queda para siempre en el registro

general de los días de este mundo.

Aristóteles dice: un cuerpo bello

debe ser percibido en su totalidad.

Juan Antonio González Iglesias (España, 1964- )

Porta de l'aire

Tercera Porta de l'altar de Dionisi. Orientada cap a l'est. L'aire representa la activitat intelectual, el dinamisme mental i comunicatiu. És lo creatiu i el que converteix les intencions en manifestacions reals. L'aire és actiu i inesgotable. Tendeix a moure's cap amunt i en totes direccions. Acarona i envolta amb suavitat. L'estació que regueix aquesta porta és la primavera i el moment del dia: l'amanèixer
La Porta està construida en dues peces. La peça inferior és de ceràmica, esmaltada amb un vernís blau prússia i la part superior és una estructura de bareta de coure. La forma repeteix la mateixa que he utilitzat en les portes anteriors, amb alguna variació per a fer més auténtic, original i coordinat el joc de les quatre portes.

Escultura de Dionisi.

Vos presente  a l'ídol. L'ídol és una escultura del Déu Dionisi. Una escultura amb que porte treballant temps en ella, sobretot en la pose. Havia de ser una escultura amb el Déu dret i majestuós, cultual, provocativa, amb un bon falo. Escultura de terracotta amb un acabat vidriós d'aparença semblant al metall. D'uns 40 cm d'altura. 

Picasso

La segona porta de Dionisi, la de l'aigua.

L'aigua és la substància primera de la vida. Representa l'emocionalitat, la intimitat i la intuició. La seua energia és fluida, es mou horitzontalment cap avall i és pasiva- receptiva, calma, penetra i neteja tot amb la seua constància. Se situa cap a l'oest en l'estació de la tardor. I el seu moment del dia és la madrugada o el crepuscle. La porta la situarem en l'altar de Dionisi cap a l'oest regint la tardor. Se li ofrena aigua de mar. La porta està formada per dues peces sostingudes per una estructura de coure. La peça superior de coure realment és la receptiva, la que recull l'aigua i la dirigueix cap a la peça inferior. La peça inferior és de ceràmica, és la Porta, l'aigua se canalitza pel dibuix de la placa ceràmica abocant en el que és el buit de la porta.

Primera de les portes de Dionisi, la porta de la terra.

Esta porta representa a l'element terra, primera de les quatre portes que he construit per a l'altar de Dionisi i que comence a presentar-vos. 

Abans crec que dec explicar-vos qué és açò de l'altar de Dionisi. En el meu quefer artístic començe a reconèixer la importància trascendental amb que construisc les escultures o pinte els quadres. Per a mí és tan important jugar i conseguir uns efectes plàstics de qualitat: el color, la textura, la composició, ... com intentar fins aconseguir-ho eixa dimenssió trascendental, màgica, esotèrica,... Sempre ho he tingut en compte però és enguany amb la història aquesta de Dionisi quan estic sensibilitzant-me més. No és el meu propòsit, perquè desconec i la desconeixença em modera i em fa ser respetuós, conseguir amb aquestes creacions crear una nova religió ó seguir-ne alguna ja existent sense abans coneiximent i fe però no vull tancar ni perdre aquesta capacitat creativa i sí estar obert posibles nous camins. L'altar de Dionisi apareix quan ordene les taules pintades en una paret i és on  mostre la cara i el cos de Dionisi (sempre respetant que tot açò és una interpretació artística meua), on es mostre l'eroticitat, carnalitat però també la força de la mirada, de la pose, ...és quan em done compte de que he humanitzat a Dionisi donant-li un cos, l'he cosificat, me l'he apropat, li he donat un lloc i una forma en aquest món. Aquest és el motiu per el qual cada vegada he ritualitzat més tot el que he anat creant, i dintre esta creació estan les portes dels elements. Les portes formaran part també de l'altar, han d'estar perquè són escultures (encara tènen més cos  presencial que la pintura) i perquè són esotèriques, màgiques, paganas, trascendentals, ... Poc a poc sent la necessitat de crear una litúrgia al voltant d'aquestos elements i crec que les portes me faciliten molt esta missió. Però vull ser respetuós, jo no sóc sacerdot de res ni pretenc ser-ho sols sóc creador, L'altar de Dionisi podria ser un altar d'ofrenes i les portes dels elements situades en els punts cardinals seran la comunicació d'este món terrenal amb el diví de Dionisi.


La terra representa el progrés, el treball i la riquesa. És sólida, concreta, pràctica i utilitaria. La seua energia es pasiva- receptiva i horitzontal. Està orientada cap al nord i regueix l'hivern. El seu  moment del dia és la nit. Se li ofereix algo vegetal ó terres. Tota la porta està construida en ceràmica engalbada, però en el buit interior colocarem una mena de caixó en vertical on podem posar les ofrenes.

Noche, Regálame un cuerpo

Noche, Regálame un cuerpo

Noche, regálame un cuerpo,

para saciar esta noche mi exaltación,

para matar esta noche mi desesperanza,

ya no soporto estos intinerarios,

este castigo de ir tras huellas extrañas.

Noche, regálame un cuerpo,

no voy a mirar si es hermoso su pecho,

si sus brazos están hechos al trabajo,

ni voy a preocuparme por el color de sus ojos,

por su nombre, por su profesión, por su edad.

Noche, regálame un cuerpo,

Aunque sea por media hora, por diez minutos.

Prometo entregarte, antes que nada, mi cuerpo,

prometo entregarte mi futuro,

prometo entregarte algo más, mi alma.

Regálame un cuerpo.

Dinos Christianopoulos / Grecia