A Dionisi se'l representa en l'aspecte físic masculí però amb alguna que altra corba pròpia del sexe femení, es a dir amb una certa ambivaléncia indefinitòria. És un dels Deus no definit per génere, malgrat sí per sexe. I amb aquesta dualitat els artistes han jugat amb la seua representació al llarg de la història. És el que m'agrada de Dionisi, el modelar i pintar un cos bellíssim marcat per la seua masculinitat però també per la seua femenitat. Sempre s'han pintat cossos de jovens per açò de la no desenvolupació cap a un génere en concret i les marques físiques, anatòmiques que defineix cada génere però crec que el repte no està en pintar a jovens que no estiguen encara desenvolupats masculinament sino en pintar cosos que malgrat tinguen l'edat que tinguen mostren amb el seu físic tant la seua part masculina com la femenina.
