Poc a poc la capritxosa pintura ha anat desvelant-se. Ha anat eixint del meu somni i de la meua voluntat i transformant-se pincellada rera pincellada en "alguna cosa", vos insisteisc en que les arts tènen algo trascendental difícil d'explicar. Han sigut moltes jornades de treball al front del caballet esnifant l'aiguarràs i embrutant-me amb els olis, medint, marcant, tacant amb uns colors, provant amb d'altres, però més encara han sigut al pensar, meditar, deixar-me portar, atrevir-me, repetir, ajustar, demanar el preciat "extasis" hi ha molt de treball preparatori i de meditació del que pretenia pintar i el perquè ... A la fi ací estan els resultats de tants moments d'angoixa però també de felicitat, la bellesa atrapada, el retaule de Dionisi quasi està acabat. L'obra és gran: 3 metres d'amplaria per 2'10 d'altura, les taules distribuïdes segons la manera gòtica: en tres files i en tres columnes, en la columna central la presentació del Deu cultual i en les laterals poses provocatives, en la fila més baixa situe la predela de retrats. I clar, en la segona columna i en la primera fila trobariem l'escultura del deu Dionisi, escultura en terracota i acabat metal·litzat. Algun dia l'ampliaré amb les polseres i aleshores sí serà gòtic, gòtic.
