Sémele, filla del rei Cadmo de Tebas, mare de Dionís- Baco.

Es aquest blog sobre pintura i escultura. Però… mitològica, pagana. És un món antic, clàssic, fantàstic, personal en el que vos vull endinsar fins on arriben els límits de la imaginació i contemporitzar-lo. És un espai per compartir amb vosaltres imatges bellíssimes del cos humà, perquè així ho feien els grecs.


diumenge, 14 d’octubre del 2012

La crianza de Baco (1632), por Nicolas Poussin.

Dioniso, el niño dios, pasó su infancia en la región de Nisa al cuidado de las ninfas. las musas, las ménades, los sátiros y los silenos también contribuyeron a la educación de Dioniso. con una corona de hiedra sobre sus sienes, el joven corría por montes y bosques en compañia de las ninfas, y las montañas le devolvían los ecos de sus risas y gritos.



La crianza de Baco (1632), por Nicolas Poussin.

EL BACO DE LEONARDO


Baco (1510 1515), por Leonardo da Vinci.

dimarts, 9 d’octubre del 2012




Al principi d’aquest projecte la meua intenció era la de pintar i esculpir al Déu Dionisi i mostrar-vos aquesta feïna acompanyada de textos que ens el presentaren i ens el donaren a conèixer amb aquest blog, un humil pretext per mostrar-vos la meua xicoteta i modesta obra que també incloïa les quatre portes dels elements. Però el temps i la reflexió de les idees, i l’esperit creador, i sobretot l’éxtasi han modificat aquesta primera intenció. Si bé no el contingut si que he modificat l’organització. Poc a poc he introduit en el blog fragments de poesia i fotografies d'altres autors, exaltadores del cos masculí i de la cultura homosexual, també algún que altre text més reflexiu sobre el fet de pintar, … fins a videos de música on el tema és Dionisi. I tot es clar per exaltar  eixa melancolia mediterrànea que ens produeix la història mitológica del Deus de l’Olimp.

Però en aquesta ànsia creativa altres temes han aparegut pel camí. Temes que malgrat estiguen relacionats amb el tema mitològic, de Deus de l’Olimp i de cossos masculins exigueixen una xicoteta aclaració. El blog continuarà mostrant pintures i quadres propis, fotografíes, poesies, textos, música, … tractant la bellesa del cos masculí, sí!. També continuarà tractant la historia mitológica, sí!, amb una especialíssima dedicació a Dionisi, clar!. Però a partir de huí també inclourà a altres Deus i el primer que ja està ací és hephaestus. El Deu de la forja i del foc.
He procedit com quan vaig començar a pensar en Dionisi. La primera feina és la de buscar model, que s’ajuste al tipus amb que pretenc asociar a Hephaestus. Un tipus masculí fort i jove, agresiu, poderós d’imatge, no he buscat un model que responga al canon de bellesa, la bellesa ve donada per la intensitat i pel poder de la mirada, de la musculatura, per la tensió de l’anatomia… és un model molt diferent a dionisi. Dionisi sí responia a un canon de bellesa, amb l’altura, les proporcions, l’armonia de les extremitats i el tors, amb la bellesa de rostre,…
Altra cosa que he modificat són les escultures- portes dels elements del retaule de Dionisi. A Dionisi vaig a asociar-li’n només una, la de la terra i les altres les associaré als seus respectius Deus, amb la qual cosa amés  d’Hephestió també haure de buscar un Poseidó i un Hermes.