De tant en tant convé aturar tot allò que estàs fent, em referesc a la pintura i l'escultura . I pensar, ordenar les idees que volten pel cap en una mena de núvol fosc d'aquestos que lleven la son. Açò ens passa als artistes perquè tenim la llibertat per a crear, per a endinsar-nos en el caos i organitzar. Agafar d'ací i d'enllà, perquè ho sentim, ho vivim.... i pintar i esculpir.
Aquest mes l'he dedicat a això. Ha ajudat i molt el seleccionar el material per a enviar als diferents concursos i certàmens del 2015. També ha ajudat la resposta ... no he sigut seleccionat en cap. Açò obliga a reflexionar i a actuar.
L'actuació la tinc clara: millorar en qualitat pictòrica i donar una empenta gran a l'escultura.
La reflexió ha estat més complicada: vull fer art figuratiu perquè vull reivindicar-lo, perquè m'agrada i perquè vull continuar treballant l'homoeroticitat, necessite del model, de la figura.
Ara be, esta història dels deus mitològics.. dels elements... açò és el que necessite reestructurar.
No abandone la mitologia, la mediterraneitat, continue amb Dionysus i Hephesto però, el meu missatge ha de ser més clar.
Dionysus ha de ser el transformat, transvestit, lo femenívol encarnat en un cos masculí, Dionysus és una frontera entre allò correcte i allò incorrecte. Dionysus provoca.
Hephesto és el desfigurat i captiu per aquest motiu. Desfigurat i aleshores diferent, captiu de la por a sentir-se homo.
La capacitat de transformar-nos provocativament i la capacitat de autocaptivar-nos, i tot vivit en el dia a dia d'una societat heterosexual. Pura supervivència homosexual.
Vos deixe amb el text que he preparat per a enviar a la revista "Leonardo"
Aunque hayamos destruido sus estatuas,
aunque los hayamos sacado de sus templos,
los dioses no han muerto por ello, en absoluto.
K.Cavafis.
Mi obra se inicia con este fragmento de Cavafis. El camino que desde aquí toma mi pintura y escultura, es el de prender el cuerpo masculino, transformarlo y ofrecerlo a la vista pública tal como hacian los griegos.
Mi sustrato de ideas és el mediterraneo, pero ...
"un mediterraneo lleno de Dioses plurales, de morales abiertas, de afán de hedonismo, y de sana y ritual lujuria" como dice Luís Antonio de Villena.