De la meua estada en Liverpool estos nadals me queda ,a mes a mes de tots els records amb els amics, tres llibres que vaig carregar cap ací. Estan en anglés però amb prou paciència vaig llegint-los. D'un ja vaig fer una entrada "How to paint a portrait", aclaridor perquè me confirmà que la paleta de colors que estava utilitzant en els meus retrats era la correcta, i em resultà també descobridor d'alguns secrets de tècnica pictòrica a l'oli.
Però en aquest segon llibre "Daily painting" he descobert més coses, no de tècnica però si de motivació.
El llibre presenta a una pintora, que tenia açò de la pintura un poc abandonat, fins que un dia descobreix un grup de pintors que es dediquen humilment, sense aspirar aconseguir fama, a pintar xicotets quadres per a gaudir de la pintura. I a mes a mes a intentar mostrar-ho al món i de pas aconseguir alguns dinerets per a guanyar-se la vida. Es a dir, se dediquen a convertir la tècnica pictòrica en una professió. Se dediquen a pintar perquè ho creuen necessari però no per a buscar un prestigi, reconeixen que el procés ha de ser molt lent per a poder ser bo. I açò és el que m'ha agradat, tornar a la humilitat de la pintura, de l'art.
I per aconseguir-ho esta gent pinta molts bodegons i molt paisatge.
D'acord. vaig a pintar bodegons i paisatge, a mes de tot el que estic fent. Necesite condicionar l'estudi per al bodegó i necesite un equip de camp.
Estos dies m'he dedicat a això.
M'he fet una taula per a disposar el bodegó a pintar amb una il·luminació correcta, he establert un tamany de llenç per a pintar i un sistema mètric per a mesurar sense ratllar el llenç.
He buscat un paleta de colors, diferent a la que util·litze per al retrat.
En breu començaré a pintar: ja vos mostraré els primers resultats.
Per a pintar paisatge també m'he armat un equip còmode, lleuger, i complet.
Quan isca al camp a pintar i monte l'equip vos el mostraré, perquè és curiós també.