Es el triunfo desbocado del propio yo, cabalgando sin freno por la
inmensidad de un universo absolutamente personal; es el artista completamente
desnudo, sólo ante el espejo, analizando sus posiciones más informales; es la
explosión de todos los sentimientos más íntimos del ser humano, sin la
cortapisa de lo moralmente correcto.
Es un auto de sacrificio y de desaparición total.
La pintura nunca muere. Catàleg de l’exposició de Istvan
Sandorfi. MEAM. Barcelona. Novembre del 2016.
Sobretot l'últim: això del sacrifici i de la desaparició total. Realment crec que l'art obliga a això. Que dedicar-se a l'art és haver de sacrificar la teua vida normal (el que per a la societat és normal) i ser conscient i voldre-ho, que poc a poc l'art va engullint la teua vida, apropiant-se-la, poseïnt-la i finalment fer-la desaparèixer.
Ha coincidit el veure una peli. La recomane.
Beautiful something del director Joseph Grahan.
L'escena en que l'escultor està parlant amb el nuvi, realment és un monòleg perquè parla en soledat, obrint-se i intentant expressar-li el que tant li costa perquè no sap viure,... és meravellosa i tant real per a qui som artistes.
"Este trabajo(escultor) toma todo lo que tienes. Tu sangre,
tu sudor, tu corazón, tu sexo,…" és cap a la fi de la peli.