Preparatius

Preparant un envoltori per al quadre que se'n va  a Saragossa d'exposició.

Work of the week

Escultura

La tenia abandonada. he de reconèixer que l'escultura és més pesada que la pintura. Però tenia ganes d'agafar el fang i modelar. Així es que... a treballar

Algo molt especial

Un sopar pot ser molt especial. La companyia el fa especial, el menjar també però preparar la taula amb gust també. Això és el que vos vull mostrar.

He pintat unes xicotetes tauletes amb copes i coberts, els mateixos que s'utilitzaran en el sopar. Una espècie d'artifici o enganyifa. El resultat és aquest:

Ha sigut una gran sorpresa per als convidats.

Una de paisatges..

Atrapar els colors del paisatge de la ribera del Xúquer, amb una pintura molt ràpida, senzilla. Sembla fàcil però no ho és, he de tindre una soltura de pinzellada i un ull per a vore els colors i mesclar-los,...gran, el que es diu tècnica. Això que tant agrada a l'art modern jejeje. Vos indique en cada quadre , en quina estació està pintat.

Pintat en octubre del 2016, era la tardor. Però feia un dia molt bo, amb molt bona temperatura.

Pintat en gener del 2017. Hivern. Molt de fred.

Pintat en febrer del 2017. fred, aire i pluja.

Pintat en març. La primavera ja està ací, però com que és un paisatge de marjal encara està sec.

Pintat en març del 2017. Un amanèixer.

Abril del 2017. La primavera.

I este pintat huí. Maig del 2017. I ara sí la marjal amb aigua.

Preparant més material per a editar.

El fluir de la vida en el arte

“ De futuros espectros, nosotros somos la triste opacidad”, escribió Mallarmé.

Me gusta esto del espectro… y del futuro.

El espectro tiene una corporeidad, si bien difusa pero que se asemeja en parte a lo real. De lo contrario es difícil relacionar el espectro con nuestra realidad y todavía más cuando el vertiginoso tiempo  transcurre dejando atrás ciertos aspectos sociales y culturales por ser considerados antiguos, desinteresados, ocultos, desconocidos.

Me gusta el arte que trabaja con la mímesis de la realidad. Aquel que muestra una condición social y cultural. Necesito manifestar mi mundo con la visión, pintarlo de una forma muy mimética con lo real para que muy directamente sea entendido y reconocido. Necesito corporeizar mis fantasmas para que puedan ser contrastados con la realidad entrecubierta que la sociedad o la cultura estigmatiza, porque mi pintura, “la triste opacidad”, debe ser en un futuro uno de los espectros de la sociedad, indestructibles.

Se trata de insistir obscenamente en crear imágenes técnicamente muy virtuosas, desiderables al tacto y personalmente, apasionado por una particular búsqueda de la eroticidad, manifestar su validez, su autenticidad, la realidad.

How life flows in art

“ From future spectre, we are their said opacity” Mallarmé wrote.

I like spectres… and future.

The spectre has got a corporeality, althoug it is vague, it is similar in some way to reality. On the opposite, it is difficult to make a relationship between the spectre and our reality and even more when, the vertiginous time goes by leaving on the way certain social and cultural aspects due to they are considered antique, unknow, disinterested and hidden.

I like the art which works with the mimesis of reality. That art which reflects a social and cultural condition. I need to state my world with images, to paint it in a very mimetic way with the reality to be understood and recogniced directly. I need to materialize my ghosts, for them to be contrasted with the hidden reality that society or culture stigmatizes, because my painting, the sad opacity, must be in a future one of the spectres of the society, understroyed.

It is about to insist obscenely creatings very technically images, creating a need to touch, and personally, as a passionated by a specific search of eroticism, to express its validity, its authenticity, the reality.