Fa tres anys pensava i escribía açò.

I malgrat han passat tres anys continue pensant el mateix😉.

I continue trobant-li una profunditat al text...pinte per a açò.

http://josocsemele.blogspot.com/2014/10/dionysus-no-sols-pintar-un-nu-tambe.html

Sé el que vull mostrar.

El fluir de la vida en el arte

“ De futuros espectros, nosotros somos la triste opacidad”, escribió Mallarmé.

Me gusta esto del espectro… y del futuro.

El espectro tiene una corporeidad, si bien difusa pero que se asemeja en parte a lo real. De lo contrario es difícil relacionar el espectro con nuestra realidad...

Així començava un entrada publicada en maig del 2017. És el text que acompanya la publicació en la revista anuari "Arte y libertad". És la base de la meua pintura realista.

http://josocsemele.blogspot.com/2017/05/preparant-mes-material-per-editar.html

Hola

Bona vesprada😃

Massa temps amb el blog abandonat. 

Disculpeu-me. 

El 2018 és un any amb canvis molt importants, canvis en el meu estil de pintura, en tècnica. Però ...tranquils els motius a pintar continuen sent els mateixos (eixos déus del mediterrani) malgrat que m'he dedicat un poc més als bodegons i al retrat, i en tamanys molt menuts més propis d'estudi.

Però ja estic ací. I pense que cal recordar algunes de les entrades més boniques i significatives que he fet en tota la vida del blog, set anyets.

Anem enllà.

Recorde esta entrada amb molta estima, realment és la que inicia el meu canvi en la pintura.
http://josocsemele.blogspot.com/2017/10/escuchad-el-video-mientras-leeis-estoy.html

Treball de la setmana

Els resultats d'aquell workshop amb Miguel Angel que vaig fer per l'octubre, van notant-se

Obra presentada al ModPortrait 2017

Esta angustia de cielo, mundo y hora.

Óleo sobre tabla.

60 x 45.

I el títol?

És un fer l'ullet a Federico Garcia Lorca, 

del seu poema "Llagas de amor"

Esta luz, este fuego que devora.

este paisaje gris que me rodea.

Este dolor por una sola idea.

Esta angustia de cielo, mundo y hora.

este llanto de sangre que decora

lira sin pulso ya, lúbrica tea.

Este peso del mar que me golpea.

Este alacrán que por mi pecho mora.

Son guirnalda de amor, cama de herido,

donde sin sueño, sueño tu presencia

entre las ruinas de mi pecho hundido.

Y aunque busco la cumbre de prudencia,

me da tu corazón valle tendido

con cicuta y pasión de amarga ciencia.

Pintura d'aprenentatge.

Una idea

Màscares, m'agrada la idea per a desenvolupar una serie de retrats.

No tinc molt clar com seran els títols de la serie...però aquesta podria ser...màscara de jove silenciat.