jo sóc sémele

dijous, 9 d’agost del 2018

El nostre Fuster...

No cal que vos recorde el text,...no té desperdici.

http://josocsemele.blogspot.com/2014/09/aiiii-com-mestime-al-fuster.html

Fa tres anys pensava i escribía açò.

I malgrat han passat tres anys continue pensant el mateix😉.

I continue trobant-li una profunditat al text...pinte per a açò.

http://josocsemele.blogspot.com/2014/10/dionysus-no-sols-pintar-un-nu-tambe.html

Sé el que vull mostrar.

El fluir de la vida en el arte

“ De futuros espectros, nosotros somos la triste opacidad”, escribió Mallarmé.

Me gusta esto del espectro… y del futuro.

El espectro tiene una corporeidad, si bien difusa pero que se asemeja en parte a lo real. De lo contrario es difícil relacionar el espectro con nuestra realidad...

Així començava un entrada publicada en maig del 2017. És el text que acompanya la publicació en la revista anuari "Arte y libertad". És la base de la meua pintura realista.

http://josocsemele.blogspot.com/2017/05/preparant-mes-material-per-editar.html

Hola

Bona vesprada😃

Massa temps amb el blog abandonat.

Disculpeu-me.

El 2018 és un any amb canvis molt importants, canvis en el meu estil de pintura, en tècnica. Però ...tranquils els motius a pintar continuen sent els mateixos (eixos déus del mediterrani) malgrat que m'he dedicat un poc més als bodegons i al retrat, i en tamanys molt menuts més propis d'estudi.

Però ja estic ací. I pense que cal recordar algunes de les entrades més boniques i significatives que he fet en tota la vida del blog, set anyets.

Anem enllà.

Recorde esta entrada amb molta estima, realment és la que inicia el meu canvi en la pintura.
http://josocsemele.blogspot.com/2017/10/escuchad-el-video-mientras-leeis-estoy.html