Dos anys he estat intentant dibuixar i pintar l'èxtasi. I crec que ja ho tinc.
dimecres, 9 de novembre del 2016
dimecres, 2 de novembre del 2016
Istvan Sandorfi
Si voleu saber sobre la vida de Istvan trobareu molta informació en Internet. Per no fer aquesta entrada massa llarga jo sols vols contaré allò que m'ha colpit fortament perquè m'he trobat molt identificat:
Es el triunfo desbocado del propio yo, cabalgando sin freno por la
inmensidad de un universo absolutamente personal; es el artista completamente
desnudo, sólo ante el espejo, analizando sus posiciones más informales; es la
explosión de todos los sentimientos más íntimos del ser humano, sin la
cortapisa de lo moralmente correcto.
Es un auto de sacrificio y de desaparición total.
La pintura nunca muere. Catàleg de l’exposició de Istvan
Sandorfi. MEAM. Barcelona. Novembre del 2016.
Sobretot l'últim: això del sacrifici i de la desaparició total. Realment crec que l'art obliga a això. Que dedicar-se a l'art és haver de sacrificar la teua vida normal (el que per a la societat és normal) i ser conscient i voldre-ho, que poc a poc l'art va engullint la teua vida, apropiant-se-la, poseïnt-la i finalment fer-la desaparèixer.
Ha coincidit el veure una peli. La recomane.
Beautiful something del director Joseph Grahan.
L'escena en que l'escultor està parlant amb el nuvi, realment és un monòleg perquè parla en soledat, obrint-se i intentant expressar-li el que tant li costa perquè no sap viure,... és meravellosa i tant real per a qui som artistes.
"Este trabajo(escultor) toma todo lo que tienes. Tu sangre,
tu sudor, tu corazón, tu sexo,…" és cap a la fi de la peli.
En Barcelona per Tots Sants
Escapada a Barcelona per visitar l'exposició d'Istvan Sandorfi al MEAM.
Aprofite també l'escapada a Barcelona per endur-me els trastos de dibuix, trípode i caixa de llapisseres. No sabia molt bé quina cosa acabaria dibuixant, si un carrer amb encant, una plaça amb algun monument..., la intenció era dibuixar en les estones de després del dinar, o en acabar la vesprada després d'haver visitat tot allò que m'havia planificat des de València.
I la sorpresa es que el dimarts quan visití el MEAM no em vaig poder resistir a la temptació de traure els trastos i dibuixar alguns quadres de l'expo. Vaig estar tot el matí i una bona estona de la vesprada. S'estava tan bé.
Sobre l'exposició: molt bona, per gran i per qualitat. M'ha donat molta informació sobre com yuxtaposar varies imatges en el mateix llenç. La veritat es que veure com altres artistes també juguen a superposar imatges obri molt la pròpia creació.
ahhh els meus dibuixos
Aprofite també l'escapada a Barcelona per endur-me els trastos de dibuix, trípode i caixa de llapisseres. No sabia molt bé quina cosa acabaria dibuixant, si un carrer amb encant, una plaça amb algun monument..., la intenció era dibuixar en les estones de després del dinar, o en acabar la vesprada després d'haver visitat tot allò que m'havia planificat des de València.
I la sorpresa es que el dimarts quan visití el MEAM no em vaig poder resistir a la temptació de traure els trastos i dibuixar alguns quadres de l'expo. Vaig estar tot el matí i una bona estona de la vesprada. S'estava tan bé.
Sobre l'exposició: molt bona, per gran i per qualitat. M'ha donat molta informació sobre com yuxtaposar varies imatges en el mateix llenç. La veritat es que veure com altres artistes també juguen a superposar imatges obri molt la pròpia creació.
ahhh els meus dibuixos
Subscriure's a:
Missatges (Atom)