M'agrada i molt. Zack Zdrale

PINTURA SENSE TAPAMENTS

Pintura amb una gran dosi de desimboltura, de caràcter irreverent i amb un to pillet. Així és com se presenta el article La vida sin tapujos de Marie- Claire Uberquoi publicat en el nº 201 de  la revista “Descubrir el arte” sobre una exposició que se realitza en Rotterdam.

Un dels quadres presentats en l’exposició, concretament un panell del Díptic satíric d’autor anònim i pintat cap al 1520, m’ha connectat amb un quadre que he pintat molt recentment i tinc per propòsit presentar al Modportrait 2015.

Tinc els meus dubtes sobre presentar-lo o deixar-ho estar perquè es podria encasillar en “políticament incorrecte” que diem quan una cosa se’ns escapa de la normalitat oficial i el Modportrait és un concurs i no se fins a quin punt aceptaran una pintura desimbolta, irreverent i amb un to pillet.

M’alegra que la meua pintura es senta una mica a prop del pintors flamencs del segle XV, no amb l’estil però sí amb el concepte.

Vist el CVO, tinc necessitat d’escriure algunes paraules.

Ha passat una setmana des del certamen CVO de València. Tal com m’havia promés, en no ser seleccionat, vaig anar a veure l’obra presentada, seleccionada i exposada.

Primer vull aclarir que: no és la meua intenció, a l’escriure estes paraules, anar contra els artistes si no més bé reflexionar. Perquè considere que ser artista en estos temps, faces el que faces, és un acte de valentia.

Segon: vull manifestar també el sentiment amb que m´he trobe. DESPAGAT, em trobe despagat al veure l’art més contemporani que es realitza a la ciutat de València. Despagat no per la quantitat o el nivell cultural, despagat perquè esperava trobar-me un art innovador, desorientat dels circuïts comercials i oficials, colpidor, … m’hagués agradat trobar-me com aquelles persones que assistiren a les primeres exposicions on els impressionistes presentaren obra, desencaixonats.

Vaig estar, el temps no em permetia més, a tres llocs expositius. El OCTUBRE C.C.C., el Centre del Carme, i el Centre Cultural Bancaixa. Vaig escollir estos llocs perquè exposaven la pintura i escultura seleccionada. M’agradà molt, però que molt l’espai OCTUBRE C.C.C. la reforma que han fet de l’edifici i els usos per als que estarà destinat, respecte a l’obra exposada cap sorpresa, tot era normal.

En el Carme coincidia el certamen amb dos exposicions. “40 anys de la Galeria Cànem” i “Evolució. Col·lecció AENA”. Molt bones exposicions de molt bona qualitat d’obra i artistes, no cal dir el caràcter oficial i històric d’aquestes exposicions. Però al veure la del CVO començà a aparèixer el despago. Perquè era el mateix que hi havia a les exposicions grans, amb la diferència temporal: les obres del CVO pràcticament eren d’enguany i les de les exposicions són històriques amb 40 anys. No pot ser que continuem fent el mateix, no pot ser que un important certamen no ens colpisca per innovador, transformador, ... i més quan hi ha una selecció.

Què estem fent amb l’art?

És art el que estem fent?

Quan em vaig assabentar que no era seleccionat vaig pensar que tal vegada els meus quadres són excessivament clàssics, per ser figuratius- realistes. Però ara crec que és més clàssic l’art que vaig veure al CVO, no per ser figuratiu si no per repetir-se.

Crec que hem de deixar a un costat la lluita entre realisme o abstracte- conceptual i endinsar-nos en la humil, personal i sanadora reflexió sobre el que és l’art. Crec que hem de ser valents, reconèixer el que fem i deixar de prendre el pel a la gent. 

uffff

Estic un poc indignat, disculpeu-me.

Però huí quan he consultat el correu no tenia cap missatge del CVO notificant-me si sí o no he sigut seleccionat per al certamen.

El cas es: que en acabar de consultar el correu obric el face i me trobe en una entrada (no estava dirigida a mi, es un enllaç) on anuncia que les primeres obres seleccionades per al certamen estaven arribant al Centre del Carme. Em sorprenc i me pose a buscar en la web del CVO algun llistat d'artistes seleccionats i ...el trobe.

NO estic entre els seleccionats, Be, és un certamen, pots estar o no depen de moltes coses, però sobretot del criteri dels organitzadors. No estic indignat per açò, per açò estic trist. La meua indignació es perquè abans es publica el llistat d'artistes que se'ns comunica a tots la nostra selecció o no. Açò no es jugar net, no es tractar-nos bé i si cal tindre en compte que el certamen es d'art i l'art el posem els artistes de forma totalment desinteresada aportant les nostres obres...

M'agradaria saber perquè la meua obra no ha sigut seleccionada. Perquè jo crec en ella, en la seua qualitat i en el que ha de dir. És figurativa- realista, tindrà algo a vore?

Esperaré el cap de setmana del Certamen i acudiré a València a veure les obres seleccionades i aleshores sabré.

Huí estic penjador.

Una de escultura. Portes, però poc a poc vaig organitzant-les per a que interactuen entre elles. L'objectiu és el de crear una instal·lació escultòrica però encara me queda molt jejeje. Vos mostre huí un poc.

Estic nervioset

Estic nervioset perquè a dia de huí 25 d'octubre no sé si m'han seleccionat del certamen València Ciutat Oberta VCO. Sols queda esta setmana per acabar octubre, esperaré la comunicació. 

Vaig a presentar-me ...

Altre concurs que m'interessa és el ModPortrait 2015.

Tinc obra per a presentar i després de meditar-ho molt  vaig a intentar-ho.

Per contar-vos alguna cosa d'aquest concurs vos diré que és un concurs organitzat per la Galeria artelibre en la modalitat retrat. Un concurs on es valora i molt la qualitat de la pintura presentada. I personalment crec que ha de ser així, treballar per i amb qualitat. Estic un poc cansat de veure tantes manifestacions artístiques molt pobres de qualitat, excessivament ràpides d'execució perquè és el que demana el mercat de l'art, estèticament pobres, i moltes vegades buides de sentiment, de vida, de coratge. En aquest segle en que m'ha tocat pintar, en que es planteja constantment què és l'art? Pintar és un acte de valentia, de supervivència.

Aquesta és la composició que vull presentar:

Atrevida, descarada però pintura tal com l'entenc i m'agrada.

"Retrat complet de Dionysus"

Dues taules de 60x 80cm. Les vaig a presentar muntades en un mateix marc. Les dimensions totals seran 120x 80cm

La cara i el cul, les dues cares de la mateixa moneda. Frontal i posterior. Esquerra i dreta. Formal i informal. Perquè, quí no és així?

Detalls. Records visuals de la pintura d'Odd Nerdrum.

Detalls de la pintura D'Odd Nerdrum. Encara me dura el bon sabor que esta pintura em proporcionà el dissabte passat.

I el bon sabor de la Ciutat, Barcelona sempre bella.

Barcelona sempre bella

Escapada ràpida a Barcelona per veure l'exposició del MEAM de Odd Nerdrum. Uf, viatge ràpid i curt però intens.

Un pintor que se nutre de historia y de filosofía, y tiene como maestros a Rembrandt y Caravaggio. La de Odd Nerdrum es una auténtica  y genuina poesía visual. Una poesía compuesta de señales y colores, basada en la gran calidad pictórica, que convierte cada obra en un ensayo poético eterno.
Odd Nerdrum. El sacerdote herético del arte contemporáneo. Salvatore Russo.

Molt bona exposició.
 I el MEAM ,com sempre, t'acull com si estigueres en ta casa.

Altre repte més...

   Huí he presentat la documentació per a la convocatòria Ciutat Vella Oberta que se celebra cada dos anys. L'obra presentada m'agrada, i molt. És un projecte que vaig començar farà un any però que l'he conduit cap a esta convocatòria. Vos adjunte la mateixa documentació escrita que he presentat, que també m'agrada molt la seua redacció. Però, la veritat és que es un poc tard, el plaç finalitza el 30 d'agost i porta obert des de març, ho sé. A més a més no se molt bé on exposaria en el cas de ser seleccionat, és la comissió organitzadora qui ho decideix perquè la meua presentació a la convocatòria es en la categoria d'artista. I el lloc d'exposició és molt important ... creuem els dits.

    Però estic molt content d'esta obra, molt diferent als anteriors quadres i tema de Dionysus. M'agrada esta fragmentació visual que he fet del cos d'Hephesto. 

PROPOSTA OBRA ARTÍSTICA PER A LA CONVOCATÒRIA VALÈNCIA CIUTAT OBERTA 2015.

Tema: Captiu, esclau.

En el 1521 Miguel Àngel esculpí quatre figures de captius per a la tomba de Juli II, actualment estan en l’Académia de Florència. Són quatre figures nues i lligades, representen les Arts Liberals.

Però, per a aquesta representació de les Arts Liberals sempre s’havia utilitzat la figura femenina, Miguel Angel en canvi utilitza la figura masculina. Tenia Miguel Angel alguna intenció homoeròtica?

La meua pintura també nuga a l’home malgrat que no busca la simbologia de les Arts Liberals sinó mes bé busca el plaer del i en el cos masculí, el gaudi i l’alliberament, i la bellesa com també pretenia Miguel Angel.

L’alliberament es produeix amb el sotmetiment de la masculinitat o millor dit és el temps de nugar als mascles i a la força fer-los trobar el plaer que es neguen a reconèixer.

El meu captiu també està fragmentat com els captius de Miguel Àngel, sis taules sobre el mateix model, sis fragments homoeròtics llestos per a ser devorats per la mirada. Al cim d’aquesta composició hi ha un espill-sol convex, reflecteix la imatge de l’espectador i l’incorpora a la pintura. Dibuixat en l’espill un triangle equilàter, per a l’alquímia a qui profese certa devoció és el símbol del foc, de la passió.

Dades tècniques:

Pintura a l’oli, muntada sobre fusta DM. Emmarcada.

La composició de l’obra consta de sis taules muntades juntes i emmarcades pel mateix marc de 107cm x 107cm, en la part superior del marc va muntat un espill- sol.

Les dimensions de tot el conjunt son: 107cm d’amplària per 155cm d’altura

La primera escultura del nou taller

Comença una nova etapa.

  Mai fins ara havia sentit amb tanta convicció i força la necessitat que té l'art de mi. 

  De sobte, es a dir, un dia t'alces de bon matí i sents que has de canviar. O més que canviar se te demana començar. Iniciar alguna cosa que ha passat per la teua ment i no te està deixant dormir. I açò, ben meditat, exigeix uns canvis, que d'alguna manera seran arriscats segur.

  És la vida. 

  Cert és que costa assumir dur endavant el nou projecte amb el pro i la contra, podria quedar-me amb la comoditat que tinc, amb la rutina, el camí ja aplanat però ... estaria vivint el que sent, el que sóc, el que me crida?

De moment canvie de residència. I de moment guanye en lloc ample, diàfan i lluminós. Ara podria plantejar-me pintar dos quadres alhora.

La incomoditat del trasllat amb totes les pertinences en caixes i el tornar a ordenar-les al nou espai no m'ha impedit pintar.

I posats a retocar ...

Retocs de pintura.

Altre quadre retocat. El tenia en l'ànima, és el quadre presentat al MEAM que no me seleccionaren. Les preses i la saturació de feina m'impediren veure que al quadre li faltaven almenys com cinc sessions més de treball. Sessions que ara he pogut reprendre i la veritat és que el quadre les necessitava, i jo també.