Sémele, filla del rei Cadmo de Tebas, mare de Dionís- Baco.

Es aquest blog sobre pintura i escultura. Però… mitològica, pagana. És un món antic, clàssic, fantàstic, personal en el que vos vull endinsar fins on arriben els límits de la imaginació i contemporitzar-lo. És un espai per compartir amb vosaltres imatges bellíssimes del cos humà, perquè així ho feien els grecs.


dijous, 27 d’agost del 2015

Altre repte més...

   Huí he presentat la documentació per a la convocatòria Ciutat Vella Oberta que se celebra cada dos anys. L'obra presentada m'agrada, i molt. És un projecte que vaig començar farà un any però que l'he conduit cap a esta convocatòria. Vos adjunte la mateixa documentació escrita que he presentat, que també m'agrada molt la seua redacció. Però, la veritat és que es un poc tard, el plaç finalitza el 30 d'agost i porta obert des de març, ho sé. A més a més no se molt bé on exposaria en el cas de ser seleccionat, és la comissió organitzadora qui ho decideix perquè la meua presentació a la convocatòria es en la categoria d'artista. I el lloc d'exposició és molt important ... creuem els dits.

    Però estic molt content d'esta obra, molt diferent als anteriors quadres i tema de Dionysus. M'agrada esta fragmentació visual que he fet del cos d'Hephesto. 






PROPOSTA OBRA ARTÍSTICA PER A LA CONVOCATÒRIA VALÈNCIA CIUTAT OBERTA 2015.

Tema: Captiu, esclau.

En el 1521 Miguel Àngel esculpí quatre figures de captius per a la tomba de Juli II, actualment estan en l’Académia de Florència. Són quatre figures nues i lligades, representen les Arts Liberals.
Però, per a aquesta representació de les Arts Liberals sempre s’havia utilitzat la figura femenina, Miguel Angel en canvi utilitza la figura masculina. Tenia Miguel Angel alguna intenció homoeròtica?
La meua pintura també nuga a l’home malgrat que no busca la simbologia de les Arts Liberals sinó mes bé busca el plaer del i en el cos masculí, el gaudi i l’alliberament, i la bellesa com també pretenia Miguel Angel.
L’alliberament es produeix amb el sotmetiment de la masculinitat o millor dit és el temps de nugar als mascles i a la força fer-los trobar el plaer que es neguen a reconèixer.
El meu captiu també està fragmentat com els captius de Miguel Àngel, sis taules sobre el mateix model, sis fragments homoeròtics llestos per a ser devorats per la mirada. Al cim d’aquesta composició hi ha un espill-sol convex, reflecteix la imatge de l’espectador i l’incorpora a la pintura. Dibuixat en l’espill un triangle equilàter, per a l’alquímia a qui profese certa devoció és el símbol del foc, de la passió.

Dades tècniques:

Pintura a l’oli, muntada sobre fusta DM. Emmarcada.
La composició de l’obra consta de sis taules muntades juntes i emmarcades pel mateix marc de 107cm x 107cm, en la part superior del marc va muntat un espill- sol.
Les dimensions de tot el conjunt son: 107cm d’amplària per 155cm d’altura

diumenge, 2 d’agost del 2015

Comença una nova etapa.

  Mai fins ara havia sentit amb tanta convicció i força la necessitat que té l'art de mi. 
  De sobte, es a dir, un dia t'alces de bon matí i sents que has de canviar. O més que canviar se te demana començar. Iniciar alguna cosa que ha passat per la teua ment i no te està deixant dormir. I açò, ben meditat, exigeix uns canvis, que d'alguna manera seran arriscats segur.
  És la vida. 
  Cert és que costa assumir dur endavant el nou projecte amb el pro i la contra, podria quedar-me amb la comoditat que tinc, amb la rutina, el camí ja aplanat però ... estaria vivint el que sent, el que sóc, el que me crida?

De moment canvie de residència. I de moment guanye en lloc ample, diàfan i lluminós. Ara podria plantejar-me pintar dos quadres alhora.




La incomoditat del trasllat amb totes les pertinences en caixes i el tornar a ordenar-les al nou espai no m'ha impedit pintar.




I posats a retocar ...





Retocs de pintura.

Altre quadre retocat. El tenia en l'ànima, és el quadre presentat al MEAM que no me seleccionaren. Les preses i la saturació de feina m'impediren veure que al quadre li faltaven almenys com cinc sessions més de treball. Sessions que ara he pogut reprendre i la veritat és que el quadre les necessitava, i jo també.