MEDIA HORA. 1917.
Ni te hice mío, ni te
haré
nunca, creo. Unas
palabras, un acercamiento
como en el bar
anteayer, y nada más.
Es, no digo que no,
lástima. Pero los del mundo del Arte
a veces con tensión de
la mente, y ciertamente sólo
por pocos instantes, creamos
un placer
que casi material
parece.
Así en el bar anteayer
–mediante en mucho ya
el alcoholismo
misericordioso-
disfruté de media hora
perfectamente amorosa.
Y te diste cuenta me
parece,
y te quedaste algo más
a propósito.
Era muy necesario
esto. Porque
con toda la fantasía,
y con todo el mago espíritu del vino,
era preciso que viera
también tus labios,
era preciso que
estuviera cerca de tu cuerpo.
Konstantin Cavafis.
En un quadre sempre tenim
diferents plànols de composició que organitzen l’espai que se representa. Per
exemple tenim un primer plànol amb l’acció i els personatges més importants, i
a continuació tenim altres plànols amb més personatges secundaris, paisatges,
segones accions relacionades amb les del primer plànol ...etc. Estos plànols de
composició ens ajuden a establir la profunditat espacial.
Però els quadres també
tenen altre sistema de composar amb plànols que res tenen a vore amb l’espai.
Son els plànols conceptuals, es a dir:
el concepte o els conceptes baix la representació de figures, símbols,
al·legories, .. donen també profunditat al quadre. Estos plànols formen capes
que aporten una riquesa cultural a la representació que se pinta i que igual que la profunditat espacial solen estar relacionades en tot el quadre
creant una amalgama de contingut extra a més a més del que se veu
immediatament.
Solen ser difícils
d’entrelligar si no se té certa cultureta simbòlica, al·legòrica, històrica,
mitològica, religiosa.
El millor sempre serà: una
vegada visionat els elements del quadre qüestionar-se el perquè estan ahí i a
què fan referència, i tindre present que qualsevol objecte o figura pot estar
marcant un concepte.
1.-Perquè
hi ha mangranes i estan senceres?
Les mangranes són el
símbol de la unió, per la quantitat de grans que tenen a l’interior i la
compacticitat en que se troben.
En el rapte de Persephone
els grans d’una mangrana que pren son els que permeten a Hades retindre-la en
l’inframon i fer-la seua. Però en aquest quadre les mangranes estan senceres,
recordem el títol: ni te hice mío ni te haré, creo. Açí no hi ha un rapte ni un
posterior sotmetiment de la voluntat. El model, la persona , el gènere no ha
sigut poseit ni ho serà encara que sempre quedarà el dubte com bé diu el poeta.
2.-Perquè
la llum roja que il·lumina per la dreta?
La temptació, la
lascivitat que ens provoca l’associació cultural de la llum roja.
I perquè la llum roja
també l’associem al inframon, recordant la mitologia, a Persephone i a Hades.
3.-Perquè
les mangranes estan incloses en la composició amb un bodegó d’una pintura realista
i rere el model mig ocultes per una cortina?
Si estigueren en el mateix
plànol que el model formarien part narrativa de l’acció que ha ocorregut amb el model, però estan rere seu en un segon
plànol espacial i , el més important, sent el contingut d’una pintura realista.
La pintura del bodegó manifesta el simbolisme que les mangranes representen, un
simbolisme transmès generació rere generació, i que continua oferint-se a la
vida actual des del substrat conceptual de la nostra història.
4.-Perquè
la safata on estan les mangranes està just en el born de la superfície on està
el bodegó?
El bodegó o natura morta,
formada per objectes inanimats, objectes. La safata està col·locada just en el
born de la lleixa per produir una comparació amb el model i la tarima sobre la
que està. Les mangranes i el model tenen el mateix tractament.
5.-Perquè
el model està situat sobre una tarima?
Per a tractar-lo com un
objecte, l’objecte del desig, com una continuació del bodegó que està pintat
rere seu. La possessió implica una objectualitat, recordem el rapte de Persephone
per Hades i la seua posterior possessió i sotmetiment.
6.-Perquè
el model està nu?
Per mostrar la desiderabilitat de la carn.
Eros. El concepte de la nuesa masculina del mediterrani grec.
