Sémele, filla del rei Cadmo de Tebas, mare de Dionís- Baco.

Es aquest blog sobre pintura i escultura. Però… mitològica, pagana. És un món antic, clàssic, fantàstic, personal en el que vos vull endinsar fins on arriben els límits de la imaginació i contemporitzar-lo. És un espai per compartir amb vosaltres imatges bellíssimes del cos humà, perquè així ho feien els grecs.


divendres, 22 de desembre del 2017

Obra presentada al ModPortrait 2017



Esta angustia de cielo, mundo y hora.
Óleo sobre tabla.
60 x 45.

I el títol?
És un fer l'ullet a Federico Garcia Lorca, 
del seu poema "Llagas de amor"

Esta luz, este fuego que devora.
este paisaje gris que me rodea.
Este dolor por una sola idea.
Esta angustia de cielo, mundo y hora.

este llanto de sangre que decora
lira sin pulso ya, lúbrica tea.
Este peso del mar que me golpea.
Este alacrán que por mi pecho mora.

Son guirnalda de amor, cama de herido,
donde sin sueño, sueño tu presencia
entre las ruinas de mi pecho hundido.

Y aunque busco la cumbre de prudencia,
me da tu corazón valle tendido
con cicuta y pasión de amarga ciencia.

dissabte, 9 de desembre del 2017

Pintura d'aprenentatge.


Una idea

Màscares, m'agrada la idea per a desenvolupar una serie de retrats.

No tinc molt clar com seran els títols de la serie...però aquesta podria ser...màscara de jove silenciat.

dijous, 9 de novembre del 2017

Una participació més.

Enguany participe en l'anuari "Arte y Libertad" publicat per la galeria artelibre, que ha sigut presentat aquest mes.

I també me presentaré  al concurs ModPortrait 2017.

El quadre que vull presentar quasi està acabat, és sorprenent. Com no vull mostrar-vos-el vos deixe un megatema musical.






diumenge, 15 d’octubre del 2017

Albalat de la Ribera

Pintat in situ, en tres jornades de dues hores cadascuna. Podria continuar pintant, de moment ho deixe açí.


dijous, 12 d’octubre del 2017

El dia despues

Escuchad el video mientras leeis😉
Estoy feliz, mucho.
Se que me queda muchísimo camino que recorrer para conseguir lo que quiero. Se que no es un camino fácil, me exiguirá mucho esfuerzo, tiempo, dedicación y sacrificio. Podria haber escogido un caminito más facilón y resultón, pero no. Quiero el buen camino del realismo. 
Quiero pintar realismo, necesito aprender. A pesar de tener la licenciatura de bellas artes, no me sirvieron de mucho los estudios, no se pintar porque no supe escojer el camino correcto.

Este bodegón con tomate es un pequeño estudio que he tenido la suerte de pintar en el workshop de pintura realista que ha realizado Miguel Angel Moya en Denia el pasado fin de semana.
Es un simple bodegón y seguramente cargado de errores que el tiempo me hará ver, pero para mí es el tomate más bien pintado que he hecho. Orgulloso del tomate, apesar de que costó e incluso en algunos momentos me llevó a la desesperación. Pero lo importante que quiero decir no es la pintura del tomate, es el aprendizaje y el maestro que lo ha facilitado, se lo que es ser profesor y se lo que es dar. Se necesita dar principios y tecnicas; aprendidos, heredados, custodiados. Se necesita correjir firmemente pero mejor si es con empatia hacia el alumno. Se necesita trabajar codo con codo pero cada uno, profesor-alumno, en su lugar. Se necesita conseguir armonia entre las personas, entre los alumnos. Y sin dudar diré que mi tomate es lo que es gracias a Miguel Angel, mi maestro, que a partir de hoy soy un poco de Miguel Angel. Que mi pintura va a cambiar, es lo que quiero. Y que algo le debo al maestro. Mi admiración y mi cariño para tí Miguel Angel. Gracias.


Primer paisaje que empiezo despues del workshop, sin estar acabado siento la satisfacción de lo aprendido.
Estoy feliz.

diumenge, 1 d’octubre del 2017

Una setmana després

Malgrat el dia... he pintat pel matí, això sí pendent del mòbil.


La setmana ha sigut prou intensa per les manifestacions sobre l'1d'O en tots els mitjans de comunicació, per veure les accions preparatòries del govern i del "gobierno", per escoltar o llegir a la quantitat de juristes que de sobte han sorgit fins de baix de les pedres. I el dia ha arribat...violent, ho hem pogut veure en imatges llançades a la xarxa. Un dia trist en veure l'acció policial sobre la població, perquè qui se manifestava huí era la població, així ho hem vist, independentistes? bé, tenen dret a ser el que vullguen no? I com vaig dir fa una setmana tenen dret a decidir què volen sobre la seua terra, jo huí he vist al poble català no sols als independentistes. I crec que huí ha quedat clar que no és una cosa d'un grup minoritari, aleshores el "gobierno" deuria d'haver escoltat, això hagués sigut democràtic.
En algun lloc he escoltat que huí és un dia històric. Als amics que tinc en catalunya. SOU UNS VALENTS.
Quan se és artista, es deu estar al dia o més ben dit es deu estar amb el dia. Esta vesprada cal pintar necessite preparar-me per al cap de setmana que ve, continue pendent del mòbil i de la radio, se'n recordeu d'aquest bocet preparatori per a un quadre que volia fer?


Un autocaptiu, deformat, i silenciat.
Estar al dia per a un artista és saber donar a la seua obra l'actualitat i huí és el dia que cal alliberar el quadre. Així és que jo t'allibere, pel que està passant huí, t'allibere.



Aquest és el dibuix sobre el llenç, així el pintaré. la cinta adhesiva que tapa la boca comença a soltar-se. I comença a soltar-se per la part del rostre malhumorada perquè huí ens ha quedat clar per a què serveix la violència en mans dels poderosos. He d'anar pensant també el títol del quadre, Barcelona 1d'O estaria bé.


diumenge, 24 de setembre del 2017

Pintura d'estudi.

Acabada l'etapa de bocetat inicie la de pintura.

 Bocet en paper i carbó.


Primera taca, oli sobre fusta. 105cm x 80cm.

El que més m'agrada és el rostre de la figura que està sentada, és una composició de dos rostres, per veure l'efecte has de cobrir una mitat i després l'altra.


01/10

Buffff menuda setmana aquesta però la que ve...preparem-nos.
Necesite parlar. Si en aquest blog m'he atrevit a realitzar algunes entrades d'opinió molt personal sobre l'homosexualitat perquè la visc, crec que no puc passar per alt el publicar aquesta setmana una nova entrada i no fer referència a la llibertat. Perquè si per a mi és molt important manifestar lliurement el que sóc crec que per als catalans també.


Així és que... endavant catalunya. 

Ja està be de tanta declaració en contra vostra, en tots els mitjans de comunicació i premsa. Ja està be de posar-nos en contra vostra pels interessos d'uns pocs. Teniu dret constitucional a manifestar el que voleu i teniu dret humà a decidir el que voleu.
La resta de veïns sols podem esperar a veure què decidiu. I el que decidiu ben fet estarà perquè per damunt de tot és la manifestació de la vostra llibertat exercida en un espai democràtic. Però la por és un poderós enemic per a la llibertat i això és el que veig molt aquesta setmana. Per tots els llocs. Veig por disfressada d'opressió, de violència, de voler tindre la raó, de superioritat, de poder, de silenci, de privilegi. I costa alçar-se tots els dies pensant en per on decidiran fer-te mal en el dia que comença, ho visc.

Crec que les coses de casa les han de resoldre els de casa, no qui viu al costat. I ,per desgràcia per a alguns que no ho veuen, aquest país que nomenem Espanya està i ha estat format per Comunitats, províncies, regions, paisos, regnes i corones. Tots diferenciats per llengua, cultura i costums i tots ben separats per eixes línies imaginàries que denominem fronteres per les quals en temps antics ens barallàvem. Jo no sóc qui per a decidir el que es fa a la vostra casa així com vosaltres sobre la meua tampoc. Ho deixe açí, esperaré les noticies del diumenge 01/10.




diumenge, 3 de setembre del 2017

La marjal i el cel de finals d'agost

Nuvolada que ve, nuvolada que se'n va. Esta setmana ha sigut fantàstica per a intentar atrapar-les.


 Temps molt inestable, demana rapidesa d'execució. I la llum? Rogenca.

Aquest és el que més m'agrada.

dilluns, 21 d’agost del 2017

Estrenant l'equip viatger de dibuix

Aquarel·la, tinta xinesa, nogalina i llapis de grafit


Aquest és l'equip:
Molt pràctic i reduït de volum tot el que he pogut.


diumenge, 13 d’agost del 2017

Ara sí

Ara sí que vaig a estar de vacances. Després d'estar treballant el mes de juliol i el que portem d'agost tindré uns quants dies per despreocupar-me un poc de la pintura. Això sí, deixe moltes coses començades, unes més pensades, altres més treballades però totes com a preparatius del que serà el 2018, que crec que serà un molt bon any. Au, m'en vaig amb els meus amics.

dissabte, 8 de juliol del 2017

dilluns, 19 de juny del 2017

Comencem la setmana

Comence la setmana amb molta feïna de proves. I en no res començaré un projecte molt, molt bonic en el poble que m'acull. M'agrada el que vaig a fer i vull que siga el millor.


diumenge, 4 de juny del 2017

Un detall


Guía de Arte y Artistas "Leonardo" 2017

Bė. Ahí està la meua obra.

8ª Edició. Amb la participaciò de 201 artistes internacionals, amb més de 900 fotografies de pintures. Una participació de artistes extraordinaris amb una edició de luxe.
Si voleu adquirir exemplars poseu-vos en contacte amb: artelibre1@gmail.com

dijous, 25 de maig del 2017

Preparatius

Preparant un envoltori per al quadre que se'n va  a Saragossa d'exposició.