Albalat de la Ribera

Pintat in situ, en tres jornades de dues hores cadascuna. Podria continuar pintant, de moment ho deixe açí.

El dia despues

Escuchad el video mientras leeis😉

Estoy feliz, mucho.

Se que me queda muchísimo camino que recorrer para conseguir lo que quiero. Se que no es un camino fácil, me exiguirá mucho esfuerzo, tiempo, dedicación y sacrificio. Podria haber escogido un caminito más facilón y resultón, pero no. Quiero el buen camino del realismo. 

Quiero pintar realismo, necesito aprender. A pesar de tener la licenciatura de bellas artes, no me sirvieron de mucho los estudios, no se pintar porque no supe escojer el camino correcto.

Este bodegón con tomate es un pequeño estudio que he tenido la suerte de pintar en el workshop de pintura realista que ha realizado Miguel Angel Moya en Denia el pasado fin de semana.

Es un simple bodegón y seguramente cargado de errores que el tiempo me hará ver, pero para mí es el tomate más bien pintado que he hecho. Orgulloso del tomate, apesar de que costó e incluso en algunos momentos me llevó a la desesperación. Pero lo importante que quiero decir no es la pintura del tomate, es el aprendizaje y el maestro que lo ha facilitado, se lo que es ser profesor y se lo que es dar. Se necesita dar principios y tecnicas; aprendidos, heredados, custodiados. Se necesita correjir firmemente pero mejor si es con empatia hacia el alumno. Se necesita trabajar codo con codo pero cada uno, profesor-alumno, en su lugar. Se necesita conseguir armonia entre las personas, entre los alumnos. Y sin dudar diré que mi tomate es lo que es gracias a Miguel Angel, mi maestro, que a partir de hoy soy un poco de Miguel Angel. Que mi pintura va a cambiar, es lo que quiero. Y que algo le debo al maestro. Mi admiración y mi cariño para tí Miguel Angel. Gracias.

Primer paisaje que empiezo despues del workshop, sin estar acabado siento la satisfacción de lo aprendido.
Estoy feliz.

Una setmana després

Malgrat el dia... he pintat pel matí, això sí pendent del mòbil.

La setmana ha sigut prou intensa per les manifestacions sobre l'1d'O en tots els mitjans de comunicació, per veure les accions preparatòries del govern i del "gobierno", per escoltar o llegir a la quantitat de juristes que de sobte han sorgit fins de baix de les pedres. I el dia ha arribat...violent, ho hem pogut veure en imatges llançades a la xarxa. Un dia trist en veure l'acció policial sobre la població, perquè qui se manifestava huí era la població, així ho hem vist, independentistes? bé, tenen dret a ser el que vullguen no? I com vaig dir fa una setmana tenen dret a decidir què volen sobre la seua terra, jo huí he vist al poble català no sols als independentistes. I crec que huí ha quedat clar que no és una cosa d'un grup minoritari, aleshores el "gobierno" deuria d'haver escoltat, això hagués sigut democràtic.

En algun lloc he escoltat que huí és un dia històric. Als amics que tinc en catalunya. SOU UNS VALENTS.

Quan se és artista, es deu estar al dia o més ben dit es deu estar amb el dia. Esta vesprada cal pintar necessite preparar-me per al cap de setmana que ve, continue pendent del mòbil i de la radio, se'n recordeu d'aquest bocet preparatori per a un quadre que volia fer?

Un autocaptiu, deformat, i silenciat.

Estar al dia per a un artista és saber donar a la seua obra l'actualitat i huí és el dia que cal alliberar el quadre. Així és que jo t'allibere, pel que està passant huí, t'allibere.

Aquest és el dibuix sobre el llenç, així el pintaré. la cinta adhesiva que tapa la boca comença a soltar-se. I comença a soltar-se per la part del rostre malhumorada perquè huí ens ha quedat clar per a què serveix la violència en mans dels poderosos. He d'anar pensant també el títol del quadre, Barcelona 1d'O estaria bé.