Sémele, filla del rei Cadmo de Tebas, mare de Dionís- Baco.

Es aquest blog sobre pintura i escultura. Però… mitològica, pagana. És un món antic, clàssic, fantàstic, personal en el que vos vull endinsar fins on arriben els límits de la imaginació i contemporitzar-lo. És un espai per compartir amb vosaltres imatges bellíssimes del cos humà, perquè així ho feien els grecs.


dissabte, 14 d’abril del 2012


Aristóteles dice: un cuerpo bello
debe ser percibido en su totalidad.
Así te vi llegar esta mañana.
Venías de correr una hora en bici
por la orilla del río. Te duchaste.
Estuvimos nadando juntos. Varios
largos en la piscina transparente.
Nos amamos después, enamorados
de ser distintos y de ser iguales.
Por la tarde estudiabas o leías.
Te vi algunos instantes. Pero ahora
que duermes a mi lado respirando
desnudo en el calor de junio, a oscuras,
creo que el filósofo no se refiere
sólo a la epifanía en el espacio,
al golpe único de la materia,
sino también al cuerpo hecho de tiempo,
a la suma sencilla de momentos
que queda para siempre en el registro
general de los días de este mundo.
Aristóteles dice: un cuerpo bello
debe ser percibido en su totalidad.

Juan Antonio González Iglesias (España, 1964- )



divendres, 13 d’abril del 2012

Porta de l'aire



Tercera Porta de l'altar de Dionisi. Orientada cap a l'est. L'aire representa la activitat intelectual, el dinamisme mental i comunicatiu. És lo creatiu i el que converteix les intencions en manifestacions reals. L'aire és actiu i inesgotable. Tendeix a moure's cap amunt i en totes direccions. Acarona i envolta amb suavitat. L'estació que regueix aquesta porta és la primavera i el moment del dia: l'amanèixer
La Porta està construida en dues peces. La peça inferior és de ceràmica, esmaltada amb un vernís blau prússia i la part superior és una estructura de bareta de coure. La forma repeteix la mateixa que he utilitzat en les portes anteriors, amb alguna variació per a fer més auténtic, original i coordinat el joc de les quatre portes.







dilluns, 9 d’abril del 2012

Escultura de Dionisi.



Vos presente  a l'ídol. L'ídol és una escultura del Déu Dionisi. Una escultura amb que porte treballant temps en ella, sobretot en la pose. Havia de ser una escultura amb el Déu dret i majestuós, cultual, provocativa, amb un bon falo. Escultura de terracotta amb un acabat vidriós d'aparença semblant al metall. D'uns 40 cm d'altura. 






diumenge, 1 d’abril del 2012

Picasso



La segona porta de Dionisi, la de l'aigua.


L'aigua és la substància primera de la vida. Representa l'emocionalitat, la intimitat i la intuició. La seua energia és fluida, es mou horitzontalment cap avall i és pasiva- receptiva, calma, penetra i neteja tot amb la seua constància. Se situa cap a l'oest en l'estació de la tardor. I el seu moment del dia és la madrugada o el crepuscle. La porta la situarem en l'altar de Dionisi cap a l'oest regint la tardor. Se li ofrena aigua de mar. La porta està formada per dues peces sostingudes per una estructura de coure. La peça superior de coure realment és la receptiva, la que recull l'aigua i la dirigueix cap a la peça inferior. La peça inferior és de ceràmica, és la Porta, l'aigua se canalitza pel dibuix de la placa ceràmica abocant en el que és el buit de la porta.