Sémele, filla del rei Cadmo de Tebas, mare de Dionís- Baco.

Es aquest blog sobre pintura i escultura. Però… mitològica, pagana. És un món antic, clàssic, fantàstic, personal en el que vos vull endinsar fins on arriben els límits de la imaginació i contemporitzar-lo. És un espai per compartir amb vosaltres imatges bellíssimes del cos humà, perquè així ho feien els grecs.


dimecres, 26 de desembre del 2018

Presentat al Modportrait 2018.


MEDIA HORA. 1917.

Ni te hice mío, ni te haré
nunca, creo. Unas palabras, un acercamiento
como en el bar anteayer, y nada más.
Es, no digo que no, lástima. Pero los del mundo del Arte
a veces con tensión de la mente, y ciertamente sólo
por pocos instantes, creamos un placer
que casi material parece.
Así en el bar anteayer –mediante en mucho ya
el alcoholismo misericordioso-
disfruté de media hora perfectamente amorosa.
Y te diste cuenta me parece,
y te quedaste algo más a propósito.
Era muy necesario esto. Porque
con toda la fantasía, y con todo el mago espíritu del vino,
era preciso que viera también tus labios,
era preciso que estuviera cerca de tu cuerpo.

Konstantin Cavafis.






En un quadre sempre tenim diferents plànols de composició que organitzen l’espai que se representa. Per exemple tenim un primer plànol amb l’acció i els personatges més importants, i a continuació tenim altres plànols amb més personatges secundaris, paisatges, segones accions relacionades amb les del primer plànol ...etc. Estos plànols de composició ens ajuden a establir la profunditat espacial.
Però els quadres també tenen altre sistema de composar amb plànols que res tenen a vore amb l’espai. Son els plànols  conceptuals, es a dir: el concepte o els conceptes baix la representació de figures, símbols, al·legories, .. donen també profunditat al quadre. Estos plànols formen capes que aporten una riquesa cultural a la representació que se pinta i que igual que la profunditat espacial solen estar relacionades en tot el quadre creant una amalgama de contingut extra a més a més del que se veu immediatament.
Solen ser difícils d’entrelligar si no se té certa cultureta simbòlica, al·legòrica, històrica, mitològica, religiosa.
El millor sempre serà: una vegada visionat els elements del quadre qüestionar-se el perquè estan ahí i a què fan referència, i tindre present que qualsevol objecte o figura pot estar marcant un concepte.

1.-Perquè hi ha mangranes i estan senceres?
Les mangranes són el símbol de la unió, per la quantitat de grans que tenen a l’interior i la compacticitat en que se troben.
En el rapte de Persephone els grans d’una mangrana que pren son els que permeten a Hades retindre-la en l’inframon i fer-la seua. Però en aquest quadre les mangranes estan senceres, recordem el títol: ni te hice mío ni te haré, creo. Açí no hi ha un rapte ni un posterior sotmetiment de la voluntat. El model, la persona , el gènere no ha sigut poseit ni ho serà encara que sempre quedarà el dubte com bé diu el poeta.

2.-Perquè la llum roja que il·lumina per la dreta?
La temptació, la lascivitat que ens provoca l’associació cultural de la llum roja.
I perquè la llum roja també l’associem al inframon, recordant la mitologia, a Persephone i  a Hades.

3.-Perquè les mangranes estan incloses en la composició amb un bodegó d’una pintura realista i rere el model mig ocultes per una cortina?
Si estigueren en el mateix plànol que el model formarien part narrativa de l’acció que ha ocorregut  amb el model, però estan rere seu en un segon plànol espacial i , el més important, sent el contingut d’una pintura realista. La pintura del bodegó manifesta el simbolisme que les mangranes representen, un simbolisme transmès generació rere generació, i que continua oferint-se a la vida actual des del substrat conceptual de la nostra història.

4.-Perquè la safata on estan les mangranes està just en el born de la superfície on està el bodegó?
El bodegó o natura morta, formada per objectes inanimats, objectes. La safata està col·locada just en el born de la lleixa per produir una comparació amb el model i la tarima sobre la que està. Les mangranes i el model tenen el mateix tractament.

5.-Perquè el model està situat sobre una tarima?
Per a tractar-lo com un objecte, l’objecte del desig, com una continuació del bodegó que està pintat rere seu. La possessió implica una objectualitat, recordem el rapte de Persephone per Hades i la seua posterior possessió i sotmetiment.

6.-Perquè el model està nu?
 Per mostrar la desiderabilitat de la carn. Eros. El concepte de la nuesa masculina del mediterrani grec.