Sémele, filla del rei Cadmo de Tebas, mare de Dionís- Baco.

Es aquest blog sobre pintura i escultura. Però… mitològica, pagana. És un món antic, clàssic, fantàstic, personal en el que vos vull endinsar fins on arriben els límits de la imaginació i contemporitzar-lo. És un espai per compartir amb vosaltres imatges bellíssimes del cos humà, perquè així ho feien els grecs.


dimecres, 8 d’abril del 2015

L'art s'ha de mostrar.

   

   
   És important pintar i esculpir, tindre una rutina diària o setmanal, anar fent i donant cosicitat a eixes idees o turments que ens assoten al cap. Convertir-los en quadres i escultures però... també és important veure com interactuen, com es parlen entre sí els quadres. És important veure el conjunt de l'obra creada, les diferencies entre unes i altres. T'ajuda esta contemplació  reposada després de l'acte creador.
Tinc la sort de disposar d'un espai fantàstic. Diàfan i gran. I era un desig el convertir-lo en una mena de sala d'exposició. He buscat un sistema per penjar els quadres i que m'evite el taladrar la paret, he buscat un sistema de llums, còmode i que me permeta una movilitat... en fi, un magatzem però en condicions.