Mai fins ara havia sentit amb tanta convicció i força la necessitat que té l'art de mi.
De sobte, es a dir, un dia t'alces de bon matí i sents que has de canviar. O més que canviar se te demana començar. Iniciar alguna cosa que ha passat per la teua ment i no te està deixant dormir. I açò, ben meditat, exigeix uns canvis, que d'alguna manera seran arriscats segur.
És la vida.
Cert és que costa assumir dur endavant el nou projecte amb el pro i la contra, podria quedar-me amb la comoditat que tinc, amb la rutina, el camí ja aplanat però ... estaria vivint el que sent, el que sóc, el que me crida?
De moment canvie de residència. I de moment guanye en lloc ample, diàfan i lluminós. Ara podria plantejar-me pintar dos quadres alhora.
La incomoditat del trasllat amb totes les pertinences en caixes i el tornar a ordenar-les al nou espai no m'ha impedit pintar.
