Buffff menuda setmana aquesta però la que ve...preparem-nos.
Necesite parlar. Si en aquest blog m'he atrevit a realitzar algunes entrades d'opinió molt personal sobre l'homosexualitat perquè la visc, crec que no puc passar per alt el publicar aquesta setmana una nova entrada i no fer referència a la llibertat. Perquè si per a mi és molt important manifestar lliurement el que sóc crec que per als catalans també.
Així és que... endavant catalunya.
Ja està be de tanta declaració en contra vostra, en tots els mitjans de comunicació i premsa. Ja està be de posar-nos en contra vostra pels interessos d'uns pocs. Teniu dret constitucional a manifestar el que voleu i teniu dret humà a decidir el que voleu.
La resta de veïns sols podem esperar a veure què decidiu. I el que decidiu ben fet estarà perquè per damunt de tot és la manifestació de la vostra llibertat exercida en un espai democràtic. Però la por és un poderós enemic per a la llibertat i això és el que veig molt aquesta setmana. Per tots els llocs. Veig por disfressada d'opressió, de violència, de voler tindre la raó, de superioritat, de poder, de silenci, de privilegi. I costa alçar-se tots els dies pensant en per on decidiran fer-te mal en el dia que comença, ho visc.
Crec que les coses de casa les han de resoldre els de casa, no qui viu al costat. I ,per desgràcia per a alguns que no ho veuen, aquest país que nomenem Espanya està i ha estat format per Comunitats, províncies, regions, paisos, regnes i corones. Tots diferenciats per llengua, cultura i costums i tots ben separats per eixes línies imaginàries que denominem fronteres per les quals en temps antics ens barallàvem. Jo no sóc qui per a decidir el que es fa a la vostra casa així com vosaltres sobre la meua tampoc. Ho deixe açí, esperaré les noticies del diumenge 01/10.