La setmana ha sigut prou intensa per les manifestacions sobre l'1d'O en tots els mitjans de comunicació, per veure les accions preparatòries del govern i del "gobierno", per escoltar o llegir a la quantitat de juristes que de sobte han sorgit fins de baix de les pedres. I el dia ha arribat...violent, ho hem pogut veure en imatges llançades a la xarxa. Un dia trist en veure l'acció policial sobre la població, perquè qui se manifestava huí era la població, així ho hem vist, independentistes? bé, tenen dret a ser el que vullguen no? I com vaig dir fa una setmana tenen dret a decidir què volen sobre la seua terra, jo huí he vist al poble català no sols als independentistes. I crec que huí ha quedat clar que no és una cosa d'un grup minoritari, aleshores el "gobierno" deuria d'haver escoltat, això hagués sigut democràtic.
En algun lloc he escoltat que huí és un dia històric. Als amics que tinc en catalunya. SOU UNS VALENTS.
Quan se és artista, es deu estar al dia o més ben dit es deu estar amb el dia. Esta vesprada cal pintar necessite preparar-me per al cap de setmana que ve, continue pendent del mòbil i de la radio, se'n recordeu d'aquest bocet preparatori per a un quadre que volia fer?
Un autocaptiu, deformat, i silenciat.
Estar al dia per a un artista és saber donar a la seua obra l'actualitat i huí és el dia que cal alliberar el quadre. Així és que jo t'allibere, pel que està passant huí, t'allibere.
Aquest és el dibuix sobre el llenç, així el pintaré. la cinta adhesiva que tapa la boca comença a soltar-se. I comença a soltar-se per la part del rostre malhumorada perquè huí ens ha quedat clar per a què serveix la violència en mans dels poderosos. He d'anar pensant també el títol del quadre, Barcelona 1d'O estaria bé.