Sémele, filla del rei Cadmo de Tebas, mare de Dionís- Baco.

Es aquest blog sobre pintura i escultura. Però… mitològica, pagana. És un món antic, clàssic, fantàstic, personal en el que vos vull endinsar fins on arriben els límits de la imaginació i contemporitzar-lo. És un espai per compartir amb vosaltres imatges bellíssimes del cos humà, perquè així ho feien els grecs.


dissabte, 5 de juliol del 2014

Han passat anys.

En l'últim quadre que he pintat he fet posar al model amb una pose que ja havia utilitzat amb ell, tombat cap per avall ensenyant tota l'espatla i les natges. Una pose senzilla i descansada però aquesta insistència en fer-lo posar igual es devia a l'interés personal  en tornar a repintar el que fa anys vaig començar i huí es ja un aspecte molt important de la meua vida. Necessitava  demostrar-me que han passat anys però que he aprés, progressat, millorat. Que poc a poc, pintant, he modificat la paleta de colors, el procés d'encarar-me a la taula nua, la rectificació de les poses per extraure la bellesa, la importància de la mirada, uf ...un muntó de coses.