Sémele, filla del rei Cadmo de Tebas, mare de Dionís- Baco.

Es aquest blog sobre pintura i escultura. Però… mitològica, pagana. És un món antic, clàssic, fantàstic, personal en el que vos vull endinsar fins on arriben els límits de la imaginació i contemporitzar-lo. És un espai per compartir amb vosaltres imatges bellíssimes del cos humà, perquè així ho feien els grecs.


dijous, 7 d’agost del 2014

La Herma de Dionysus. Vos presente un nou projecte personal.

Caldrà explicar-vos  abans de descriure el projecte què és això d’una herma?


     A l’Antiga Grècia , una “herma (en greg antic ἕρμα, plural ἕρμαι hermai)”  era un pilar quadrangular o rectangular de pedra, terracotta o bronce – el estípit- sobre el que se col·locava un bust,  normalment amb barba, signe de força física, i la base del qual s’adornava amb un fal·lus, símbol de la bona ventura.

     Es discuteix si es diu així “herma” bé perquè el cap d’Hermes era la representació  del bust ó perquè se relaciona etimològicament amb la paraula grega ἕρματα (bloc de pedra),  però originalment no feia cap referència a Hermes.

    
   S’utilitzaven com a fites per a senyalar i delimitar camins i fronteres, i marcar els límits de les propietats. També tenien una funció apotropaica, es a dir, per a allunyar tot allò negatiu, fora un esperit, una  adversitat o a l’enemic. En Atenes se col·locaven fora de les cases per a atraure la bona sort. Cada barri tenia la seua herma, i se conserven atifells amb pintures que mostren escenes d’ofrenes a estes hermes.


       
 

   Tenen una tipologia molt definida: un estípit rematat amb un bust de cap. Però al llarg dels segles evolucionen a altres tipologies: mantenen el estípit però el remat es completa a l’afegir-li el bust de mig cos, es a dir des del maluc.



    És una bona idea per a fer una escultura.


     Però vaig a posar-me algun repte  que m’obligue a millorar la tècnica de la terracotta i que m’ajude a  eixamplar la inspiració i la cosificació de les idees. Vaig a augmentar l'altura de l'escultura, hauré de treballar a peces, amb l'escultura fragmentada (el motiu és la dimensió en altura del forn: 44 cm). Vaig a intentar fer l'escultura- herma almenys de 90 cm. Si augmente en altura també augmente en amplària i aleshores la peça serà més grossa, hauré de buidar-la. Ja tinc dos reptes: pensar i esbossar tota l'escultura però fragmentar-la per a poder treballar i cuidar l'encaix perfecte de totes les peces per a poder muntar-la, necessitaré precisió. I l'altre repte serà el manipular-la per a buidar-la sense que se deforme o s’espatle, necessitaré delicadesa. Però no acabe ací amb els reptes: no vaig a modelar l'escultura com de normal treballe amb el figuratiu, vaig a utilitzar la tècnica dels collages que tot al llarg d'estos mesos he estat fent per a estructurar l'espai de l'escultura, per donar forma a l'herma. I ací necessitaré  creativat.



Herma de Dionysus. Collage en paper. 18x 24. Sémele 2014


    Ajuste  l’esbós per a establir dimensions (no vaig a treballar amb les dimensions amb que treballe de normal) i determine com fragmentar l'escultura per a que me càpiga al forn però que els talls o fragments queden integrats en la peça.



    Construisc el repeu quadrangular de la Herma, serà la peça que farà de base. També construisc l’estípit, el piló quadrangular que sostindrà el bust. Però li done una inclinació necessària per a equilibrar l’inclinació del bust. Li afegisc uns mini relleus de Dionysus dançant.  Modele el bust. Primer repte aconseguit.






Buide el bust, amb molta delicadesa, i engalbe de negre. Deixe secar. Segon repte aconseguit.    










I ara a esperar al lent secat.