Sémele, filla del rei Cadmo de Tebas, mare de Dionís- Baco.

Es aquest blog sobre pintura i escultura. Però… mitològica, pagana. És un món antic, clàssic, fantàstic, personal en el que vos vull endinsar fins on arriben els límits de la imaginació i contemporitzar-lo. És un espai per compartir amb vosaltres imatges bellíssimes del cos humà, perquè així ho feien els grecs.


divendres, 29 de juliol del 2016

Vos presente els captius

captiu
[s. XIV; del ll. captīvus, -a, -um, íd.]
               
1 1 adj Caigut en poder d'algú que el priva de llibertat. El batalló sencer fou fet captiu.
                               
2 adj fig Voluntat captiva.
                               
3 m i f Persona captiva.



Aproximadament en el 1521 Miguel Angel esculpí quatre figures de captius per a la tomba de Juli II, actualment estan en l’Acadèmia de Florència. Són quatre figures nues i lligades, Vasari interpreta les escultures dels captius amb una iconografia de les províncies sotmeses per Juli II al poder de l’església, i per a Ascanio Condivi representen les Arts Liberals. Son escultures en marbre que Miguel Angel no acabà mai, i ahí està una part de la bellesa que ens atrau d’elles, eixa deixadesa, eixa figura presa encara pel material, retorçuda i atrapada en el marbre.


Però, per a aquesta representació de les Arts Liberals sempre s’havia utilitzat la figura femenina, Miguel Angel en canvi utilitza la figura masculina. Tenia Miguel Angel alguna intenció homoeròtica? Ho deixe ací.
El tema m’agrada, l’home captiu, atrapat, mancat de llibertat. El número quatre també m’agrada, en simbologia representa la terra- allò terrenal. I evidentment trobar eixe punt homoeròtic no anava a ser complex.
La llibertat és important, el reconeixement del que ú és també i açò s’ha de fer amb llibertat.
En el món gai és molt fàcil trobar homens que senten la pulsió homoeròtica però que a les seues vides res d’aquesta pulsió es deixa entreveure. S’oculta produint una ambigüitat de la veritat, un segrest de la personalitat, es produeix un autocaptivament. És fàcil trobar homens amb anells de casats, amb fills i una vida totalment casolana i familiar, però per al sexe també es busca l’homosexual i no cal dir-ho amb discreció. Considere a aquestes persones autocaptives del seu instint. Per això en els quadres el captiu, sempre és el mateix model, està nugat, ara be no amb uns nucs qualsevol sinó amb una tècnica japonesa que es diu shibari. El shibari consisteix en nugar a la persona amb un protocol de nucs fets coincidir en zones eròtiques del cos. Es algo molt exquisit, i sexual. El autocaptivament dels meus captius és sexual.

Enfrontada a eixes quatre pintures està la llibertat. Un altra pintura, del mateix model, però no nugada.